Les dinàmiques del capitalisme industrial han desembocat en una crisi sistèmica (social, econòmica, política i climàtica). El concepte antropocè es refereix a una nova era geològica accelerada i creada per l'activitat humana, i en general es fa servir per emmarcar aquesta crisi de la civilització. Des de les arts i el disseny (a banda d'altres disciplines com la sociologia, l'arquitectura, la biologia, la filosofia, l'enginyeria, etc.) es plantegen alternatives, des d'una postura posthumanista, per a intentar pal·liar l'efecte causat per la nostra disrupció de la biosfera.

L'absència de la percepció de l'agència dels aliments fa que els tractem únicament i exclusivament com a mercaderia i, per tant, sense cap més objectiu que el profit econòmic. Això fa que determinats espais del sud del planeta esdevinguin la fàbrica del nord global. Provocant, a les societats del mal anomenat “primer món”, una clara pèrdua de la noció de l'impacte ecològic, generat pel conreu i el consum, sobre els ecosistemes.

Per a analitzar aquesta realitat material es concreta, en aquest cas, a partir dels efectes que tenen la producció del cafè, l'alvocat i la soja: aliments de moda en el nord global. Moda que comporta unes problemàtiques de les quals no en som conscients (i que, sovint, tampoc volem ser-ne). Lluny de ser exclusives de cadascun d’aquests aliments, són comunes i representatives dels mètodes i les pràctiques característiques del sistema productiu capitalista. Problemàtiques que van més enllà de les purament ecològiques.