Les llavors utilitzades sovint són transgèniques i tolerants a herbicides. En el monocultiu la diversitat de flora i fauna es destrueix per afavorir la uniformitat del cultiu. Insectes, pol·linitzadors i vegetals no suporten els herbicides i moren, i l’aigua i el sòl es contaminen. La pèrdua de matèria orgànica i la contaminació genètica de les llavors transgèniques, fan la zona menys fèrtil i que es perdin la flora i fauna autòctones. (4)

“Aquests darrers anys s’han privatitzat una gran quantitat de terres africanes per part de governs estrangers, multinacionals agroalimentàries o fons d’inversió, mitjançant arrendaments, compra o concessions de terres. “L’acaparament de terres” (terme emprat pels moviments socials, la fundació GRAIN va ser la primera a utilitzar aquesta terminologia), va començar l’any 2008 i ha constituït un fenomen de grans magnituds; aquesta política de control de terres en tercers països ha estat denunciada per moltes organitzacions.” (3)

“La extensión a gran escala de estos cultivos, en particular la soja transgènica a nivel mundial, ha implicado un mayor uso de herbicidas (...) A parte, la extensión masiva de este cultivo ha generado la aparición de casi dos docenas de plantas resistentes a estos herbicidas. Lo que ha obligado a usar más agrotóxicos para combatirlas.” (5)

(5) VIVAS ESTEVE, Esther. El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación? 3a ed. Vilassar de Dalt: Icaria, 2017.

El sòl a més de ser contaminat, és desgastat i perd els nutrients, resultant infèrtil i intensificant-ne el procés d’erosió. Això es deu entre altres coses, perquè la planta es retira sencera del terra, sense donar espai al procés natural de la terra de reciclar-se. L’agroindústria és un dels factors que més contribueixen a l’augment global de l’erosió(6): els equips agrícoles mecanitzats que llauren la terra en profunditat, augmenten la quantitat de terra sotmès a l’erosió hídrica: el desplaçament per aigua de les capes superiors del sòl. L’absència de vegetació i l’enretirada de la planta sencera fan que el sòl perdi tant els nutrients i la matèria orgànica que l’habita, com les xarxes d’arrels que el protegeixen tant del vent com de l’aigua.(7)

El monocultiu o l’agricultura de monoconreu consisteix en el conreu d’un sol producte agrícola o un sol tipus de planta. L’absència de varietat d’altres cultius o de conreu diversificat, pot tenir un efecte negatiu sobre la biodiversitat i l’ecosistema, així com la vulnerabilitat davant plagues. A més els monocultius de caràcter intensiu resulten en la sobreexplotació del sol i dels recursos naturals, fent ús a més d’agroquímics i fertilitzants causants de la producció i alliberament de CO₂ gasos d’efecte hivernacle.(1)

Si bé la pràctica té els seus inicis en la imposició d’aquest sistema de conreu a països colonitzats amb l’objectiu de les potències colonitzadores de "minvar l'autosuficiència de les poblacions nadiues i forçar-les a treballar en les plantacions" per monopolitzar certs productes i sotmetre a una situació de semiesclavatge la població local, el monocultiu és també el modus operandi de les grans multinacionals de l’agroindústria. El resultat és la producció massiva d’aliment, sovint produït a partir de llavors transgèniques a territoris deslocalitzats on es busca mà d’obra barata i legislacions mediambientals poc estrictes. En aquest procés hi intervé l’apropiació de terres del sud global: L’espoli o acaparament territorial que en aquest nou paradigma va més enllà de l’interès pels minerals, i té en el si l’interès per l’explotació intensiva del sòl.(2)

Monocultiu

L’agricultura no ha quedat exempta de l’intent de subordinació del general intellect per part de les grans multinacionals del sector per intentar pal·liar, o més ben dit, contrarestar la contradicció que suposa el coneixement davant les lògiques capitalistes respecte a la concepció de la propietat privada. Per aquest motiu existeixen intents per controlar aquest coneixement com ho és la concepció de propietat intel·lectual. A partir d’una modificació restrictiva de les lleis amb l’únic objectiu de poder seguir fent possible la dinàmica d’acumulació pròpia del sistema capitalista.

Així doncs, aquestes restriccions es tradueixen en el sector en forma de patents, moltes d’elles construïdes a partir de la biopirateria per part de grans multinacionals. Les quals blinden i restringeixen l’ús de certa tecnologia a la pagesia, obligant-la a subordinar-se davant d’elles. Un exemple és Montsanto, però tant aquesta com moltes altres, s’han dedicat a entrar en els territoris del sud global per instaurar i expandir un únic tipus de conreu concret a partir de les seves llavors i els seus productes per cultivar-les (entre ells herbicides, per exemple), amb la complicitat dels governs locals. Una expansió que normalment es du a terme a través del fee tecnologic , però que, posteriorment, i amb la complicitat dels governs, es passa comptes a la pagesia reclamant el pagament dels drets de propietat intel·lectual. Ofegant-los fins a fer-los dependents econòmicament. Transformant-los en esclaus assalariats o directament expulsant-los de les terres a causa de l’incapacitat per fer front a la quantitat de deutes.(8)

Un exemple d'aquest tipus de pràctica és el cas de l’expansió de la soja transgènica en l’Amèrica Llatina. Sorprèn com, al Brasil, durant els anys 2002 i 2004 van sembrar-se milions d’hectàrees d’aquest cultiu quan existia una moratòria que ho prohibía. Quin grau de complicitat per part del govern i institucions van tenir les multinacionals per poder realitzar tal expansió en aquestes circumstàncies?(9)

O en el cas argentí, que els camperols estan patint les conseqüències del suposat fee tecnològic part de Monsanto, esmentat anteriorment, tot i que Argentina és signant del conveni UPOV 78, el qual “permet als agricultors guardar llavors per a ús propi en la campanya agrícola següent”.(10)

“Així mateix, Monsanto està al capdavant de la comercialització de llavors, i controla el 26% del mercat. A més distància, la segueix DuPont-Pioneer, amb un 18%, i Syngenta, amb un 9%. Només aquestes tres empreses dominen més de la meitat, el 53%, de les llavors que es compren i venen a escala mundial. Les deu grans controlen el 75% del mercat”(11). Aquest fet doncs, és un atac directe contra la seguretat alimentaria. Amb el control total, aquestes deu empreses tenen la capacitat d’imposar què és cultiva i, per tant, què és el que es menja a tot el món.

Per altra banda, “Monsanto és la cinquena empresa agroquímica mundial i controla el 7% del mercat d'insecticides, herbicides, exercides, etc., per darrere d'altres empreses, líders alhora en el mercat de les sements, com Syngenta que domina el 23% del negoci dels agrotòxics, Bayer el 17%, BASF el 12% i Dow Agrosciences gairebé el 10%. Cinc empreses controlen així el 69% dels pesticides químics de síntesis que s'apliquen als cultius a escala mundial”(12). Així doncs, els mateixos que controlen què es cultiva són els que produeixen i subministra les pesticides.

Especulació

Biotecnologia i biopirateria

(1) Garcia, E. (2016) INTRODUCCIÓ DE LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA A LA REFLEXIÓ ÈTICA DE L’ESO. Treball de Fi de Màster, Intinerari de Filosofia, Universitat de les Illes Balears.

(2) Willard A, H. (1978) Indonesian Banda: Colonialism and its Aftermath in the Nutmeg Islands. 1a ed. Philadelphia: ISHI, Institute for the Study of Human Issues.

(3) Vivas, E. (2017) El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación? 3a ed. Vilassar de Dalt: Icaria.


(4) Oesterheld, M. (2008) Impacto de la agricultura sobre los ecosistemas. Fundamentos ecológicos y problemas más relevantes. Ecologia Austral: Asociación Argentina de Ecología.

(5) Vivas, E. (2017) El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación? 3a ed. Vilassar de Dalt: Icaria.

(6) Garcia, E. (2016) INTRODUCCIÓ DE LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA A LA REFLEXIÓ ÈTICA DE L’ESO. Treball de Fi de Màster, Intinerari de Filosofia, Universitat de les Illes Balears.

(7) Ienciclopedia.cat. 2021. [en línia] [consultat: maig 2021] URL: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0179990.xml

(8) Pengue, W; Altieri, M. (2005). La soja transgénica en América Latina. Una maquinaria de hambre, deforestación y devastación socio ecológica. Ecología política (30), pp. 87-94.

(9) Ibid.

(10) Ibid.

(11) Vivas, Esther. (2014). Monsanto, la semilla del diablo [en línia]. URL: https://esthervivas.com/2014/05/29/monsanto-la-semilla-del-diablo/ [consultat: 24 maig 2021].

(12) Ibid.

Si bé l’escalfament global es dona, entre altres causes, per l’increment de l’efecte hivernacle a què els monocultius intensius, amb l’ús que s’hi fa de fertilitzants i agroquímics contribueixen, Je Ahn i l’estudi Studio Weave que ell mateix dirigeix, proposen un projecte de disseny especulatiu que, sense ànims catastrofistes, mostra les plantes tropicals que creuen que podran conviure el 2050 a un jardí Londinenc amb les pujades de temperatura que està patint la ciutat i la seva tendència a l'alça en un futur no gaire llunyà. Hothouse és un projecte participatiu, que pretén recordar la relació que tenim amb la natura i fer reflexionar entorn la crisi climàtica

Studio Weave.(2020) Hothouse.
https://londondesignfestival.com/event/hothouse-0

Contextualitzada en el mateix futur que la proposta anterior, Mitigation of Shok proposa una instal·lació de disseny especulatiu, que ens trasllada a Londres l’any 2050 per posar-nos en la pell d’un habitant d’un apartament adaptat a la situació: un món d’inseguretat alimentaria i clima extrem. El projecte va formar part d' After The End of the Worl, al CCCB entre 2017 i 2018 i vol apropar al visitant la tangibilitat del canvi climàtic i d’un futur on l’aliment creix dins de casa. El projecte compta amb un background important de recerca amb entrevistes a experts de la NASA, el Met Office i el Forum for Future.

Superflux. JAIN, Anaib. ARDEM, Jon. (2017) Mitigation of Shok.
https://superflux.in/index.php/work/mitigation-of-shock/#

“Com transformem els nostres sistemes de producció i distribució d’aliments, de manera que puguem produir aliments molt més a prop d’on es consumeixen i, per tant, reduir el transport quilomètric d’aliments, el malbaratament alimentari i el nostre impacte sobre el medi ambient?”

Aquesta és la pregunta que es fa Space 10 i que es respon amb el projecte Algae Dom. El sistema que proposen consisteix d’un foto-bioreactor i un sistema que produeix una gran quantitat de microalgues riques en nutrients, amb potencial d’aliment per humans i ramaderia, de biocombustible i de mètode per tractar aigües residuals. Es tracta d’una mostra a petita escala en un pavelló de fusta de 4 metres d’alçada, d’un sistema que en un futur es podria portar a edificis, per alimentar tant aquells que els habiten, com el bestiar en la ramaderia com a substitutiu de la soja, eliminant així la necessitat de conrear hectàrees de terra amb els consegüents problemes que això genera, com els gasos hivernacle o la degradació del sol que expliquem a continuació.

Space 10. (2017) Algae Dom.
https://space10.com/project/algae-dome/

SOLAR FOODS. (2019) Solein .
https://solarfoods.fi

El conreu de la soja sovint és poc respectuós amb el medi ambient, utilitzant llavors transgèniques i hectàrees de terra que en pateixen els seus efectes: contaminació, desgast, nutrients i consegüent infertilitat. Solein , el projecte desenvolupat per Solar Foods no requereix un sòl on ser conreat, ni la quantitat d’aigua que necessitaria la soja:  "Produir Solein està totalment lliure de l'agricultura: no requereix terres cultivables ni reg i no està limitat per les condicions climàtiques". Mitjançant un bio-procés, captura d’aire, el ferment natural de microbis, aigua i electricitat SolarFoods genera un producte amb un alt contingut de proteïna i al qual es poden donar una multitud de sortides gastronòmiques.

Mentre Solein busca una alternativa, generant un aliment que no necessita conreu, Ecosystem Kickstarter persegueix reforçar comunitats que pateixen els efectes de l’erosió del sol, i proposa una estratègia per restaurar paisatges agrícoles sostenibles. Es tracta d’una estructura plegable de fibres de cartró biodegradable que nodreix el sol i ajuda les plantes en la seva fase primària de desenvolupament, a desenvolupar arrels i vegetació, que retornin l’estructura i la força al sòl erosionat.

Ecosystem Kickstarter. (2019). Bottom-up landscape restoration, Project Uganda
https://ecosystemkickstarter.com/project-uganda/