alvocat

L'alvocat és un dels fruits de moda dels últims anys. La seva producció s'ha convertit en un negoci milionari que comporta un dels impactes més importants pel que fa a la producció deslocalitzada del consum agrari. El seu rendiment se centra en monocultius centrats en l'explotació de països del Sud. Un dels exemples que més es destaquen, és a Colòmbia, on aquest 2021, ha ascendit la seva producció a un 50% fins a arribar a 124 milions de dòlars, i en el que Europa ha participat prop d'un 80% de la seva compra. (1)
Però quines són les circumstàncies que afavoreixen l'exportació de terres fèrtils de països de l'hemisferi Sud? En una primera instància, hem de destacar les condicions laborals precàries, una legislació mediambiental més flexible i despeses de producció inferiors.

El fet del consum d'alvocats en països de l'hemisferi nord i la sobreexplotació de terres del sud, ha provocat una gran problemàtica que es pot dividir en tres grans nivells: en l'àmbit ecològic, social i econòmic.
Primerament, a escala ecològica, la sobreproducció d'aquest aliment, ha comportat serioses desforestacions als camps. Així com la contaminació i la pèrdua de biodiversitat creada pels fertilitzants i la petjada de carboni que deixen tots els camps de conreus. Segons un informe recent del Foro Econòmic Mundial (2), a Mèxic, s'estan cremant centenars d'hectàrees de bosc per accelerar la conversió de la terra per camps de cultiu d'alvocat. A Xile, milers de persones s'han quedat sense aigua a causa de les plantacions d'alvocat. A causa de l'aprovació de la normativa del "Código de Aguas", l'any 1981, durant la dictadura d'Augusto Pinochet. El reglament es basa en l'opinió que l'extracció d'aigua és un bé econòmic, per la qual cosa la forma més eficaç de gestionar l'assignació de l'aigua és a través dels mercats, els preus i els drets de propietat privada. És a dir, "el propietari" de l'aigua serà la persona que decideixi a qui se li atorgarà l'aigua, com s'utilitzarà i qui gaudirà dels seus beneficis. (3)

A escala social, el consum compulsiu de l'alvocat per països nord-americans o europeus, ha creat un estat violent de dependència econòmica en els països sud-americans, que ve acompanyat de desnonaments dels territoris per benefici de les grans companyies en contra dels petits agricultors. A Amèrica del Sud segueixen augmentant les comunitats indígenes i camperols que han estat obligades a abandonar els seus territoris i cultius per a donar pas a monocultius d'exportació d'alvocat, comportant una sobirania alimentària que sembla que només va en augment.

Per una altra banda, en l'àmbit econòmic, la producció de l'alvocat, als països del sud global, també ha despertat l'interès del narcotràfic, utilitzant aquest comerç per a rendibilitzar les seves activitats econòmiques. Comportant la macrodestrucció de llocs de feina en les àrees rurals i l'empobriment de les comunitats de camperols i indígenes, com l'enriquiment de grans companyies o empresaris. Així com l'especulació i inflació sobre els preus d'altres matèries primeres, al no haver-hi prou diversitat en els camps de conreu.

Vulnerabilitat ecològica del territori explotat

Expulsió de la població rural

Produïm en un model agroindustrial el qual ha quedat demostrat que és profundament incapaç de satisfer les necessitats alimentàries bàsiques de les persones i, a la vegada, és impossible de concebre’s fora d’un plantejament extractivista. Un sistema agrícola i alimentari que ha acabat monopolitzat per part d’un grup reduït d’empreses del sector i on governs i institucions en són còmplices.

Així doncs, l’agroindústria conforma una realitat sovint determinada per pràctiques agrícoles que vulneren els drets humans i els drets dels pobles. Via Campesina fundada el 1993 a Bèlgica, en el si de la la Cumbre Mundial sobre Alimentación i del sorgiment de les grans multinacionals de l’alimentació i la consegüent extensió global de les polítiques agrícoles, es basa en el fet que “els camperols, petits pescadors, pastors i pobles indígenes són capaços de produir els seus propis aliments i alimentar al món de manera sana i sostenible”. Per tant, s’oposen als agronegocis i multinacionals per l’impacte negatiu que tenen en els pobles i la natura.

“La globalización alimentaria privatiza los bienes comunes, acaba con aquellos que cuidan y trabajan la tierra y convierte la comida en un negocio. La liberalización de la agricultura, no es más que una guerra contra el campesinado. Se trata de políticas que, amparadas por Instituciones y tratados Internacionales, acaban con pequeños y medianos agricultores y comunidades rurales”. (5)

“Aquesta organització defensa el dret dels pobles a defensar les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries. Les necessitats i aspiracions dels qui treballen la terra, així com dels consumidors, han d’ocupar un lloc central en el debat. La seva proposta és la producció i el consum de varietats agrícoles locals.” (7)

Segons La Soberanía Alimentaria: un nuevo paradigma, un informe del 2003, la situació de l’agricultura als països del Sud global es pot distingir per uns quants punts clau:

La pagesia és sotmesa als latifundistes. Un grup reduït de latifundistes posseeix la major part de terres cultivables, i la resta, terra de pitjor qualitat, és conreada per petits propietaris o arrendataris.

Sovint és difícil reconèixer legalment la propietat de la terra dels petits agricultors. La qual cosa els fa vulnerables fent-los només propietaris de fet. A més, els drets dels petits agricultors sovint són violats a causa de l’espoli territorial per part d’empreses nacionals i multinacionals de l’agroindústria, que desenvolupen activitats econòmiques i utilitzen les seves terres i recursos naturals.

Els agricultors són explotats laboralment, rebent una escassa remuneració salarial per les seves tasques desenvolupades sovint en condicions indignes.
L’absència d’organismes i infraestructures en defensa del món rural, així com de serveis socials bàsics impossibilita polítiques agràries coherents i justes. (8)

Del 2,5% d’aigua dolça que conforma la terra, només una tercera part és consumible per als éssers vius, la resta es troba als casquets polars. Un 60 % de la restant es destina a l’agricultura: que és el sector amb més demanda d’aigua.

En el paradigma previ a l’agroindústria, de manera tradicional, l’agricultura respectava els cicles de renovació de l’aigua i la gestió de l’aigua es tenia en compte adaptant els cultius a la quantitat d’aigua de la qual es disposava. (9)

Amb la Revolución Verde* els anys seixanta, l’economia del mercat alimentari va voler augmentar la producció agrícola i ramadera, la qual cosa implicava un increment de la superfície de regadiu. La dissociació de la natura i la industrialització dels processos de producció agrícola, tenen com a conseqüència la degradació de Rius i aqüífers. Tot plegat va generar i segueix generant fortes tensions socials i polítiques a les zones afectades. (10)

* "La Revolució Verda va consistir en l’aplicació d’unes determinades polítiques per part de governs com els Estats Units, la fundació Ford, la fundació Rockefeller i institucions internacionals, a partir dels anys 40 i sobretot en els 60 i 70. Aquestes polítiques afirmaven que s’havia de millorar la producció agrícola (monocultius i grans despeses de recursos hídrics, fertilitzants, etc.) per tal d’acabar amb la fam al món. En realitat, aquesta Revolució Verda va significar la privatització de les matèries primeres i de les pràctiques agrícoles. (Vivas, 2015)" (11)

“[…] El camí neoliberal que promouen la majoria de governs suposa la liberalització del mercat de l’aigua, la privatització dels recursos hídrics, cercant una millor gestió amb la construcció d’embassaments, preses, pantans, etc. La privatització de l’aigua suposa afavorir les grans corporacions en detriment de la pagesia. Respecte de les construccions de retenció de l’aigua, s’ha de dir que tenen forts impactes ecològics i socials, provocant l’èxode de poblacions, desertització, etc.” (12)

Amb la creixent moda de l’alvocat, la desforestació a través de la crema de vegetació per estendre’n les hectàrees de conreu ha esdevingut un dels problemes més grans al Parque Nacional Sierra de Bahoruco, a la República Dominicana. Els autors en són els productors de l’alvocat, que sense tindre en compte el valor ecològic que suposen les espècies que conformen el patrimoni i la diversitat de l’illa contribueixen enormement a extingir-les, apropiant-se a més de zona de parc nacional que pertanyien a l’estat per destinar-la al conreu de l’alvocat. Acció que l’ecologista Nicolas Corona, considera criminal.

La zona de conreu d’alvocat s’estén insaciablement a la Sierra tot i ser considerada la zona protegida de conservació més important. Els fluxos econòmics milionaris, però, sent República Dominicana un dels majors exportadors d’alvocat Hass a Europa semblen pesar més per al Govern local.

Un dels productors i culpables per tant de tot això, entrevistat al documental afirma conrear uns 13.000 kg d’alvocat diaris. Mentre s’estima que un alvocat consumeix uns 340 litres d’aigua, República Dominicana és al top dels països afectats pel canvi climàtic tant per l’augment del nivell del mar, com pels seus cicles de sequera. En tractar-se de milers d’alvocats a la Sierra de Bahoruco, amb l’agreujant que la població local només depèn d’un sol riu per abastir-se d’aigua per viure, el conreu és considerat un segrest cruel de l’aigua.

El documental mostra el testimoni de Dorca Herrera, una veïna d’un dels pobles locals que explica les conseqüències de la disminució de l’accés a l’aigua: molts dels veïns, inclosos els seus fills, han hagut de marxar de la zona a causa de la baixa freqüència d’aigua i sap que tard o d’hora potser li arribarà el seu torn de marxar. (13)

Folch Studio. Avocado Rise. [Vimeo] 2020. ALVOCAT

“Un model que és utilitzat com a instrument imperialista de control polític, econòmic i social per part de les principals potències econòmiques del Nord, com els Estats Units i la Unió Europea (així com les seves multinacionals agroalimentàries), respecte als països del Sud Global”.(6)

(1) Gereffi, G. Bamber, P. Fernandez-Stark, K. (2016) Promoting Decent Work in Global Supply Chains in Latin America and the Caribbean. ILO Regional Office for Latin America and the Caribbean, 2016. 120 p. (ILO Technical Reports, 2016/1). [en línia] URL: http://www.oit.org/wcmsp5/groups/public/---americas/---ro-lima/documents/publication/wcms_503754.pdf [consultat: 20 maig 2021 ]

(2) forbes.co. 2021. [en línia] [consultat: 18 maig 2021]. URL: https://forbes.co/2021/02/04/negocios/colombia-hace-historia-ya-es-el-principal-proveedor-de-aguacate-en-europa/

(3) Ochoa Ayala, Manuel. (2020). El aguacate: el «oro verde» que provoca estragos ambientales. World Economic Forum. URL https://es.weforum.org/agenda/2020/03/el-aguacate-el-oro-verde-que-provoca-estragos-ambientales/

(4) Kennedy,L.(Directora y guionista) (2019). La guerra del aguacate (Temporada 2, Episodio 1) [Capítulo de documental]. En Callahan, J. (Productor), Podredumbre. Netflix.

(5) Vivas, E. (2017) El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación? 3a ed. Vilassar de Dalt: Icaria.

(6) Vivas, E. (2012) Soberanía alimentaria, una perspectiva feminista. El Viejo topo. 2012, nº. 288, págs. 46-55.

(7) Garcia, E. (2016) INTRODUCCIÓ DE LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA A LA REFLEXIÓ ÈTICA DE L’ESO. Treball de Fi de Màster, Intinerari de Filosofia, Universitat de les Illes Balears.

(8) García, X. (2003) La Soberanía Alimentaria: un nuevo paradigma. Colección Soberanía Alimentaria de Veterinarios sin Fronteras. [en línia] n.1, p.4. URL: http://vsf.org.es/sala-de- prensa [consultat: maig 2021]

(9) (10) (11) Garcia, E. (2016) INTRODUCCIÓ DE LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA A LA REFLEXIÓ ÈTICA DE L’ESO. Treball de Fi de Màster, Intinerari de Filosofia, Universitat de les Illes Balears.

(12) García, X. (2003) La Soberanía Alimentaria: un nuevo paradigma. Colección Soberanía Alimentaria de Veterinarios sin Fronteras. [en línia] n.1, p.4. URL: http://vsf.org.es/sala-de- prensa [consultat: maig 2021]

(13) (14) Avocado Rise. [Vimeo] (2020). Folch Studio.

Kennedy,L.(Directora y guionista) (2019). La guerra del aguacate (Temporada 2, Episodio 1) [Capítulo de documental]. En Callahan, J. (Productor), Podredumbre . Netflix.

Tots aquests desavantatges es veuen reflectits al documental Podredumbre (4), concretament al capítol La guerra del aguacate . En aquest s'explica l'augment dels segrestos i de la inseguretat a l'estat de Michoacán i a la província de Petorca, en Xile, dos dels principals productors i exportadors d'alvocat. Així com l'esgotament dels recursos hídrics en aquest últim a causa de la producció d'aquest aliment.
També s'evidencia la relació entre l'augment de la inseguretat amb l'aprovació del TLCAN (Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord), amb el qual les relacions d'exportació i importació de mercaderia entre Mèxic, Estats Units i el Canadà es veien afavorides. D'aquest tractat, prenien profit les màfies mexicanes, ja que la producció d'alvocats comportava grans beneficis econòmics. A Michoacán, l'agricultura i el narcotràfic prosperaven junts.

Menja’t el món. Soy cámara. 2021. [Video Assaig] Barcelona: Montse Pujol Solà.

Un altre audiovisual que també reflexiona sobre les conseqüències i l'impacte de la deslocalització dels aliments és Menja't el món de Soy Cámara, el canal de vídeo assaig del CCCB. En aquest vídeo assaig, format a partir de documentals i conferències de Vandana Shiva i Dona Haraway, es posa en crisi la relació entre agricultura industrial i el canvi climàtic, concretament les conseqüències que té escollir aliments produïts en diferents parts del món d'on seran consumits així com l'augment d'emissions de CO₂, la gran quantitat de plàstics generats i les extensions de monocultius.

De la mateixa manera ho fa Forest 500 , un audiovisual creat per Moth Collective que, a més a més de tractar la deslocalització dels aliments, se centra en la desforestació produïda per les cadenes de subministraments mundials i el canvi climàtic que comporten aquests actes.

Dins de l'àmbit del disseny, s'han trobat eines que evidencien o promouen aquesta deslocalització per l'augment de consum d'alvocat als Estats Units i Europa. GoAvocado , creada per la marca anglesa Joseph Joseph, i Avogo , dissenyat per un estudiant del Brighton College, són dos utensilis dissenyats específicament per tallar l'alvocat i fer més fàcil el seu consum. Amb aquests, volien evitar la "mano de aguacate" un fenomen de lesions cada vegada més extens provocat per aquest l'auge d'aquest fruit. Però, què passa si portem aquestes eines al sud global? Servirien de la mateixa manera? O pel contrari perdrien totalment el seu significat?

Joseph, Anthony and Richard. (2018). GoAvocado. Joseph Joseph.

Forest 500 [Video]. (2015) Moth Collective

Segurament passaria l'últim, ja que aquestes eines estan pensades per facilitar el consum d'aquest aliment de moda al nord global. Per la gent que vol/pot consumir una torrada d'alvocat quasi cada dia.
Irònicament, els beneficis que s'extreuen de la venda
d' Avogo , seran donats a l'organització benèfica Modatima. Una organització xilena creada l'any 2010 a la província de Petorca que busca defensar els drets dels agricultors, treballadors i residents de la zona, que s'han vist afectats pel robatori i confiscació d'aigua dels negocis agroindustrials dels comerciants i polítics des de la dècada de 1990.

Pignatti, Pietro. (2021). Avogo. Brighton College.

“Avocado Rise és un documental col·laboratiu sense ànim de lucre que informa sobre els problemes ambientals creixents a la Sierra de Bahoruco. La Serralada, situada a la República Dominicana i classificada com a Reserva de la Biosfera per la UNESCO, està sent atacada a conseqüència de l’augment de la demanda mundial d’alvocat. La producció il·legal de carbó vegetal i l'agricultura, s'han afegit a la llista d'enemics d'un dels boscos amb més biodiversitat del món”. (14)

FORMAFANTASMA. (2020) Cambio. WEST GALLERY AND GOVERNANCE
http://www.cambio.website

La investigació Cambio, conduïda per l’estudi Formafantasma per encàrrec de Serpentine Galleries de Londres és un procés de recerca continuada al voltant de l’extracció, producció i distribució de la fusta. Les seccions West Gallery i Governance, tenen l’objectiu de comprendre les complexitats dels ecosistemes de les regions boscoses, reunint perspectives sobre la governança i gestió de les zones de bosc tant europees com amazòniques. Compara enfocaments de diferents perspectives geopolítiques i moments dels temps.

Per fer-ho posen en diàleg dues formes molt diferents de cartografiar el territori, que evidencien la bretxa existent entre l’accés a la cartografia i regulacions nacionals i internacionals de les comunitats amazòniques, i els buits normatius del govern dels boscos. A més fan un repàs de les legislacions forestals existents, subratllant-ne els punts forts i les seves mancances.

FORMAFANTASMA. (2020) Cambio. WEST GALLERY & GOVERNANCE
RADAM, 1968 and 2020. http://www.cambio.website

El 1970, RadamBrasil genera una col·lecció formada per fotografies aèries i imatges de radar que pretenien fer un retrat de la selva tropical brasilera, amb l’objectiu original de localitzar les zones explotables. Tot i això ha esdevingut una manera de percebre l’extensió original de l’Amazones i el seu deteriorament com a conseqüencia de la deforestació.

FORMAFANTASMA. (2020) Cambio. WEST GALLERY & GOVERNANCE
COLLABORATION: Gaia Amazonas, Bogotá. http://www.cambio.website

Els mapes dibuixats a mà que conformen aquest segment de la investigació, corresponen a mapes generats per les comunitats que col·laboren amb la Fundació Gaia Amazonas a l’Amazònia colombiana. “Junts, utilitzen l’experiència, la conversa i la tecnologia GPS per definir els seus territoris destacant materials importants, llocs de ritual i societat, fites i història. Es tracta de mapes que no respecten els límits geopolítics, sinó que ofereixen la comprensió de la regió per part de les comunitats com un bioma”. Amb el resultat i la informació generada, es configuren mapes oficials que ofereixen a les comunitats documents legals per reconèixer el seu dret per habitar i protegir la zona.

En fotografia, trobem l'artista Romain Roucoules, qui crea imatges a partir de softwares 3D que tracten problemàtiques sobre el medi ambient, el menjar i les xarxes socials. A la seva obra Brunch on the Spot, planteja la relació entre la indústria alimentària moderna i la desforestació. Crea un fotomuntatge fent servir imatges d'estoc, de la selva tropical així com diversos aliments, buscant fer una sensació de natura morta moderna.
Aquesta obra, ha estat exposada a Act On Your Future, una fundació sense ànim de lucre que busca fer ús de les arts visuals per transformar la forma que els joves aprenen sobre drets humans i s'involucra en causes socials.