cafe

La pèrdua de biodiversitat és un dels problemes mediambientals més greus que tenim avui en dia. La biodiversitat, també anomenada diversitat biològica, fa referència al conjunt d'éssers vius que viuen en un ecosistema. Així mateix, té en compte la variabilitat genètica dels éssers vius. La pèrdua d'aquesta comporta la desaparició d'espècies. Malauradament, aquest procés és irreversible: quan s'extingeix una espècie, ja no es pot tornar a recuperar.

El món està patint diversos problemes ambientals com l'escalfament global i la contaminació, entre altres. Arran de les estadístiques del canvi climàtic, el sector del cafè és un dels més perjudicats.

Aquest fet agreuja la geografia ja que el 80% de la desforestació és conseqüència del desequilibri mediambiental, causat per l’impacte de l’ésser humà, juntament amb els efectes del café sobre els rierols i l’aigua potable, el qual és un gran problema ja que l’aigua contaminada ingressa als canals d’aigua potable i provoca malalties mortals. (1)

Pèrdua de la biodiversitat

Així doncs, un dels factors més importants dins el canvi climàtic és la temperatura. La evidència científica apunta que les zones més afectades son les regions tropicals i subtropicals, on s'ubiquen la majoria de països cultivadors de cafè.

Segons diferents fonts, la temperatura òptima pel cultiu de cafè és de 17 a 24ºC.
En el cas de Veracruz, una de les zones de cultiu més importants de Mèxic, la temperatura mitjana anual és de 23,56ºC, amb la tendència de pujar 0.018ºC.(2) Els valors anuals justifiquen que si les temperatures augmenten, la producció de cafè podria baixar. Una relació molt important entre les temperatures i la producció és que les altes temperatures afavoreixen les plagues, com la "broca" (Hypothenemus hampei), la qual afecta directament a la fruita del cafè i es propaga a les regions on les temperatures tendeixen a augmentar. (3)

Les precipitacions també és un factor molt important en el creixement del cafè. El nivell òptim per a la precipitació anual és d'entre 1500 i 2500 mm (No-lasco, 1985; Infoaserca, 2002).(4) Tot i això, la distribució de les precipitacions al llarg de l'any pot ser més important que el total anual perquè el subministrament d'aigua en algunes etapes del desenvolupament del fruit és crucial. Aquest és el cas de precipitacions durant la primavera. La floració té lloc just després de les primeres pluges de la primavera, així doncs, si no hi ha prou aigua disponible, no es produeixen flors ni tampoc fruits. Per altra banda, a Amèrica Llatina, la majoria dels cafetars no compten amb sistemes de reg, depenent així únicament de les precipitacions, ubicant-los en una posició de vulnerabilitat envers el canvi climàtic, reflexat en les sequeres i les onades de calor. (5)

Tot i les precipitacions, és la temperatura pel qual els recol·lectors de café s’han vist obligats a cultivar a les parts més altes de les muntanyes buscant un clima més fred. Això ha derivat a haver de deforestar i haver d’eliminar espècies senceres dins la biodiversitat de les parts altes de les muntanyes, plantant cafetars i fent ús de la terra que anteriorment es regia a partir de la naturalesa. Durant els anys 2000 i 2010, es van perdre, cada any, 13 mil·lions d'hectàrees en el boscos. (6)

Especulació amb el valor comercial

Des de la instauració de les tres últimes dècades de la globalització capitalista i el consegüent desmantellament de les polítiques agràries i alimentàries, l'empobriment és de caràcter estructural. Més encara, és inherent al sistema mundial alimentari.

Per explicar l'augment dels preus dels aliments, se solen mencionar factors de diferent caràcter. Entre aquests se solen destacar la suposada escassetat dels aliments i la reducció de les reserves mundials, que són una fal·làcia, ja que els aliments són utilitzats per provocar la pujada de preus, el qual, interessa a qui especula amb aquests.

L'especulació consisteix en el conjunt d'operacions comercials o financeres que tenen l'objectiu d'obtenir d'un benefici econòmic, basat en les fluctuacions dels preus. Qui especula no busca gaudir del bé de la compra, sinó beneficiar-se de les fluctuacions del seu preu. Així doncs, tota forma d'inversió és especulativa; però es limita al concepte de la inversió que no comporta cap compromís amb la gestió dels béns en els quals té lloc, limitant-se al moviment del capital. Així doncs, la compra especulativa d'un producte té, per objectiu, provocar que el preu d'aquest augmenti per damunt del seu valor real. (8)

Quan es produeix un augment anormal i prolongat del preu d'un producte, el qual es troba cada cop més lluny del preu real, es produeix una bombolla especulativa. En aquests casos, el procés pot derivar a nous compradors, els quals adquireixen el producte amb l'objectiu de vendre'l a un preu major en un futur. Això provoca una espiral de pujada de preu contínua.

En el cas del cafè aquest sistema s'hi pot veure molt reflectit.

A un salari mínim més alt correspon una producció menor. Quan augmenta el preu de la mà d'obra, augmenten els costos de producció, així doncs, el productor no podrà contractar el nivell òptim de mà d'obra per collir i la producció necessàriament disminuirà. La producció de cafè és inelàstica: els canvis en el salari mínim produeixen menys canvis proporcionals en la producció. Com era d'esperar, aquesta variable té un efecte important sobre la producció: un canvi en el salari mínim produiria un canvi en la producció d'un terç de la mida de l'original.

Tornant en el cas de Veracruz, en l'àmbit nacional, d'ençà que l'INMECAFE (Institut Mexicà de Cafè) va desaparèixer el 1990, no hi ha hagut una institució la qual coordini i ajudi a dissenyar i implementar una estratègia de producció i mercat, la qual ajudi amb la crisi de preus. Els preus tant nacionals com internacionals són tan baixos que en molts casos els productors no són capaços de cobrir els costos de producció, sumant-li a què ara estan enfrontant-se a una gran competència del cafè de baix preu. Encara que la qualitat d'aquest cafè és molt baixa en comparació al producte mexicà, és preferit per la indústria del cafè processat. (9)

En vista global, més de cent vint-i-cinc milions de persones viuen del cultiu del cafè d'uns cinquanta països tropicals, dels quals, la gran majoria de cultivadors, té menys de cinc hectàrees, i ven la seva collita per l'exportació.
De mitjana, els cultivadors dels països del sud, reben al voltant del 5% del preu d'un paquet de cafè mòlt que es vengui en un supermercat de França o Alemanya.

La borsa de Nova York fixa el preu de l'Aràbica. La borsa de Londres fixa el preu de la Robusta. Preus que no paren de pujar i baixar, els quals tenen conseqüència als cultivadors qui no saben a quin preu vendran el seu cultiu.

Des de mitjans de 2011, el preu està en caiguda lliure degut, sobretot, a la sobreproducció. De tres dòlars que valien uns 500 grams, ha passat a menys d'un dòlar el 2020. És a dir, menys de dos euros el quilogram. Les conseqüències per als camperols són la pobresa i l'alça de la migració. Això no ajuda ja que la mà d'obra és cada vegada més escassa, fet que els joves migren més, per tant, hi acaba havent una mà d'obra de població més gran, més lenta i menys productiva. (10)

Indústria torradora del cafè

En el sector de la indústria torradora, la qual torra els grans verds de cafè per extreure l'aroma, és on molta de l'especulació es produeix. Després de Brasil i Vietnam, sent els líders en aquest sector, trobem Alemanya i Suïssa. Aquests països europeus importen els grans de cafè, venent-los processats amb un alt valor afegit.

Després d'aquest procés de torrefacció, hi ha les marques que distribueixen el cafè les quals s'emporten més del 50% del preu de venta del paquet de cafè. Aquest és un mercat de 200.000 milions de dòlars anuals, controlat per unes poques multinacionals europees i nord-americanes. Aquí trobem el cas de Nestlé, l'empresa suïssa de la indústria alimentària, líder mundial del cafè. Inventor del cafè soluble el 1938 i de les famoses càpsules el 1986, és qui posa el preu de seixanta euros el quilogram, en comptes de la mitjana de dotze euros el quilogram.

Per altra banda, trobem el cas de l'empresa nord-americana Starbucks, qui a principis de 2020, tenia més de trenta dos mil establiments a vuitanta països. A la Xina, on després d'Estats Units, tenen la gran majoria d'establiments, Starbucks ha començat a cultivar cafè per no dependre del cafè importat. (11)

És important remarcar que les plantacions de cafè és una inversió de llarg termini. Perquè una planta de cafè sigui beneficiosa, ha d'arribar a la seva etapa productiva (aproximadament de 3 a 6 anys) (7). Tornant a agafar el cas de Veracruz com a exemple, s'ha de tenir en compte que la majoria dels productors de cafè a Veracruz són a petita escala i amb recursos molt limitats, el trasllat a una altra àrea, canviant el cultiu a una especialitat de cafè o a un altre cultiu, representa una inversió a llarg termini que no molts es poden permetre.

Les dades fan evident la necessitat de preservar una biodiversitat la qual no només es veu manipulada a partir de la plantació de cafè, sinó que també està present a la cultivació de la soja, juntament amb l'extracció de l'oli de palma, entre altres. Si bé la desforestació és un dels grans factors, Shreyas More i Meenal Sutaria, estudiants de l'Escola de Disseny i Innovació de Mumbai, han creat un maó ecològic a partir de fibres orgàniques de luffa. La xarxa fibrosa de la luffa disposa de buits naturals, els quals creen bombolles d'aire que permeten albergar vida de tant animals com vegetals, beneficiant també els humans, ja que les bombolles d'aire ajuden a reduir la temperatura tant del maó com dels seus entorns. Seria interessant veure com aquest maó interactua si el disposéssim dins dels cafetars o boscos que l'envolten.

More, Shreyas, Sutaria, Meenal. (2019) Green Charcoal . Indian School of Design and Innovation in Mumbai.
https://medium.com/@shreyasvmore/the-green-charcoal-at-the-future-of-architecture-and-building-biennale-e1cdf702b82c

Seguint amb la línia de l'anterior projecte, Lawrence Parent crea Living Blocks , una recepta de codi obert a partir de la qual es poden crear blocs que poden donar suport a la vida de plantes i insectes, ajudant així a mantenir la biodiversitat tant a dins la ciutat, com es planteja inicialment el projecte, fins a veure la seva limitació dins de diferents entorns. Inspirant-se en l'estructura porosa de les formacions de pedra calcària, els blocs utilitzen residus de fruites, verdures i àrids d'origen local. Així doncs, pretenen proporcionar un procés bàsic de codi obert que les persones poden utilitzar i adaptar per construir blocs o altres formes que proporcionin superfícies bio-receptives complexes, que puguin proporcionar rics ecosistemes en diferents espais.

Parent, Lawrence (2019). Living Blocks. University of Brighton.
https://lawrenceparent.com/living-blocks

Instituteforpostnaturalstudies.org. 2021. Postnaturaleza — Institute for Postnatural Studies. [online]
Available at: https://instituteforpostnaturalstudies.org/Postnaturaleza

(1) perfectdailygrind.com. (29/11/2018). Café y Sostenibilidad: ¿Cuáles Son Los Principales Problemas?. [en línia]. URL: https://perfectdailygrind.com/es/2018/11/29/cafe-y-sostenibilidad-cuales-son-los-principales-problemas/

(2)(3)(4) Gay, C, Estrada, F, C, Conde, Eakin, H i Villers, L. (2006). Potential Impacts of Climate Change on agriculture: A case of study of coffee production in Veracruz, Mexico. Centro de Ciencias de la Atmósfera, UNAM, Ciudad Universitaria México. pp. 259-288.

(5) Hernando, Carlos. Cornejo, Juan. (2014). Cambio climático y su impacto en el cultivo del café. infocafes.com. [en línia]. pp. 19. URL: http://infocafes.com/portal/wp-content/uploads/2016/10/CambioClimaticoYCafe.pdf

(6) Robles, Héctor. (22/02/2011). Los productores del café en México. Problemática y ejercicio del presupuesto. wilsoncenter.com [en línia]. URL: https://www.wilsoncenter.org/sites/default/files/media/documents/publication/Hector_Robles_Cafe_Monografia_14.pdf

(7) Gay, C, Estrada, F, C, Conde, Eakin, H i Villers, L. (2006). Potential Impacts of Climate Change on agriculture: A case of study of coffee production in Veracruz, Mexico. Centro de Ciencias de la Atmósfera, UNAM, Ciudad Universitaria México. pp. 259-288.

(8) Robles, Miguel. Torero, Maximo. Von Braun, Joachin. (2009). When Speculation Matters. International Food Policy Research Institute. [en línia]. URL: https://ageconsearch.umn.edu/record/49999/files/ib57.pdf

(9) Gay, C, Estrada, F, C, Conde, Eakin, H i Villers, L. (2006). Potential Impacts of Climate Change on agriculture: A case of study of coffee production in Veracruz, Mexico. Centro de Ciencias de la Atmósfera, UNAM, Ciudad Universitaria México. pp. 259-288.

(10) (11) Coffee: A Global Beverage [Documental]. (2020) Arte. URL: https://www.arte.tv/en/videos/091146-023-A/coffee-a-global-beverage/

Aquestes problemàtiques son tractades per diverses institucions com Institute for Postnatural Studies. Es tracte d'un centre d'experimentació artística on s'hi explora i problematitza la postnaturalesa com un marc de creació contemporània. Es planteja com una plataforma de pensament crític al voltant de les qüestions de la crisi ecològica global.

En concret, en el seminari de postnaturalesa, tracte de manera més concreta entenent-la com a subjecte polític i lloc de conflicte. La pèrdua de centralitat de l'humà, les conseqüències de l'acció antròpica, l'estètica ambiental, les necessitats de primer món o les reproduccions i desplaçaments de fenòmens naturals com a canvi de perspectiva respecte al problema de la naturalesa en el món contemporani.

Coffee: A Global Beverage [Documental]. (2020) Arte.
https://www.arte.tv/en/videos/091146-023-A/coffee-a-global-beverage/

Si és en el nord global on trobem aquestes multinacionals, qui controlen el mercat del cafè, son en aquests mateixos països on els artistes porten a terme una pràctica, que, en comptes de fer una crítica a la problemàtica sobre el cultiu del cafè, s’hi sumen en el moment que es desvinqulen d’aquesta.
És a dir, trobem el cas de la Daisy Newdick amb el seu projecte Make Weeds Great Again, on a partir de la cultivació del cafè i tot el que l'envolta, s'enfoca en la immportació que ha de portar a terme els països europeus, entre d'altres. Encara que no és el nostre objectiu menysprear el problema ambiental afectat pel transport per l'exportació del cafè, és veritat que amb aquest projecte, només es centra la problemàtica en el tema ambiental, i deixa de banda la part social i humanitària.